Els investigadors utilitzen la intel·ligència artificial per predir comportaments desafiants comuns en l’autisme profund
Un estudi utilitza IA per predir comportaments desafiants en autisme, i va trobar que els problemes gastrointestinals i del son poden estar relacionats amb l’autolesió i l’agressivitat en adolescents diagnosticats amb autisme profund.
IA per predir comportaments desafiants en autisme
Mitjançant eines d’intel·ligència artificial per analitzar anys de dades biomèdiques, els investigadors del Rensselaer Polytechnic Institute han descoberts una possible connexió entre el son, la salut gastrointestinal i dos comportaments potencialment nocius sovint associats amb l’autisme profund: l’autolesió i l’agressivitat. El seu estudi es publica a la revista Journal of Personalized Medicine.
Les persones amb autisme profund sovint necessiten atenció les 24 hores del dia. A més, no és estrany que mostrin comportaments autolesius i agressius, que presenten problemes de seguretat per a ells mateixos i els seus cuidadors.
“Evitar o mitigar comportaments desafiants té el potencial de millorar la vida de les persones amb autisme. Aquest treball té el potencial d’ajudar algun dia els cuidadors a predir quan són més probables aquests comportaments desafiants, ajudant-los a planificar millor les activitats i garantir el benestar de tothom”, va dir Juergen Hahn, Ph.D., autor principal del nou estudi i cap del departament d’enginyeria biomèdica de Rensselaer.
L’estudi no només connecta problemes gastrointestinals i de son amb futurs comportaments desafiants, sinó que també demostra que aquests problemes de salut experimentats poden ajudar a predir el comportament de l’endemà. Els investigadors van trobar que, per a un de cada cinc adolescents del grup d’estudi de 80 persones, els problemes gastrointestinals com la diarrea i el restrenyiment van predir comportaments desafiants l’endemà amb més d’un 80% de precisió. La mala qualitat del son (la dificultat per adormir-se o despertar-se diverses vegades durant la nit) també va influir en el comportament.
“No ens va sorprendre veure que els problemes gastrointestinals i del son tenien un efecte, ja que es tracta de problemes de salut habituals en persones amb trastorn de l’espectre autista. No obstant això, trobar una connexió tan forta entre aquestes problemes i els comportaments desafiants és clínicament significatiu i val la pena investigar més”, va dir Hahn, que també és membre de Shirley Ann Jackosn, Ph.D. del Center for Biotechnology and Interdisciplinary Studies de Rensselaer.
La gran quantitat de dades utilitzades en l’estudi va ser recollida pels metges del The Center for Discovery, un centre d’excel·lència d’investigació, educació i residencial a Harris, Nova York, que atén nens i adults amb discapacitats mèdiques i del desenvolupament, com ara trastorn de l’espectre autista.
“Estic entusiasmada amb els resultats d’aquest estudi”, va dir Theresa Hamlin, Ed.D., presidenta del Centre for Discovery i coautora de l’estudi. “A The Center, tenim un corpus de dades molt gran que abasta més d’una dècada, però és un conjunt de dades complex amb dades biològiques, de comportament i ambientals. Aquest estudi demostra que utilitzant la IA i l’aprenentatge automàtic, convertim aquestes dades en informació utilitzable per predir millor quan un individu pot mostrar un comportament significatiu. Si podem predir un comportament, podem treballar per mitigar o prevenir l’impacte d’aquest comportament en l’individu i en els altres. Això és enorme”.
Tot i que l’autisme profund és una condició per a tota la vida, els proveïdors d’atenció mèdica i els cuidadors poden abordar el son i la salut gastrointestinal, cosa que, suggereix l’estudi, podria ajudar al seu torn amb comportaments difícils, va explicar Hahn.
“El Dr. Hahn és conegut pel seu treball a la intersecció del trastorn de l’espectre de l’autisme i l’anàlisi de dades biomèdiques, i aquest darrer estudi exemplifica com els enfocaments d’intel·ligència artificial es poden traduir en tractaments i pràctiques sanitàries prometedores”, va dir Shekhar Garde, Ph.D., degà de la Rensselaer School of Engineering.
Diversos aspectes de l’estudi fan que les troballes siguin especialment rellevants per als entorns d’atenció residencial, va dir Hahn. En lloc de fer un seguiment del son i de l’activitat gastrointestinal en l’entorn inevitablement artificial d’un assaig clínic, els científics van analitzar les dades recollies mentre els residents del The Center for Discovery feien la seva vida diària. A més, l’estudi va incorporar 18 mesos de dades de cada participant, un període molt més llarg que la majoria dels estudis clínics.
“Tot i que encara queda molta feina per fer, el Dr. Hahn i l’equip del The Center es comprometen a col·laborar per ajudar a més persones amb discapacitats complexes a aconseguir una major alegria i benestar a les seves vides”, va dir Hamlin.
Els coautors de l’estudi també inclouen Jennifer Ferina, candidata a doctorat RPI que estudia enginyeria biomèdica i la primera autora de l’estudi; Melanie Kruger, llicenciada en enginyeria mecànica; Uwe Kruger, Ph.D., professor de pràctica d’enginyeria biomèdica de RPI; i Daniel Ryan, Conor Anderson i Jenny Foster, col·laboradors clínics de The Center for Discovery.
Llegit a: