L’autisme es coneix com una condició de l’espectre, ja que no hi ha dues persones diagnosticades amb autisme iguals.
L’autisme és una discapacitat del desenvolupament al llarg de la vida que afecta la capacitat d’una persona per donar sentit al món i relacionar-se amb els altres. Què és l’autisme? L’autisme prové de “autos”, la paraula grega que significa “un mateix”. I sovint es coneix que una persona a l’espectre de l’autisme és algú que viu en un món propi.
Què causa l’autisme?
Tot i que hi ha moltes teories, ningú sap del tot la resposta definitiva a aquesta pregunta. La investigació mostra que l’autisme pot ser causat per una varietat de condiciones que afecten el desenvolupament del cervell, que poden ocórrer abans, durant o després del part.
Tot i que la causa o la combinació de les causes de l’autisme no s’entén completament, la investigació suggereix una correlació biològica que afecta les parts del cervell que processen el llenguatge i la informació que prové dels sentits. Altres resultats de la investigació suggereixen que hi pot haver un desequilibri en determinades substàncies químiques al cervell. De vegades poden estar implicats factors genètics en determinades famílies. En realitat, el que sabem és que l’autisme es pot desenvolupar a partir d’una combinació de diverses “causes”.
Què és la síndrome d’Asperger (DSM IV)?
La síndrome d’Asperger és una forma d’autisme, una condició que afecta la manera com una persona té sentit al món i es relaciona amb els altres. Una sèrie de trets de l’autisme són comuns a la síndrome d’Asperger, com ara: dificultats per comunicar-se, relacions socials i manca d’imaginació social i joc creatiu.
Les persones amb síndrome d’Asperger solen tenir menys dificultats amb el llenguatge que les persones amb autisme clàssic, sovint parlant amb fluïdesa, encara que les seves paraules de vegades poden sonar formals o “inusuals” per a l’oient. Tot i que tenen poques dificultats amb el llenguatge, sí que tenen dificultats importants amb els aspectes socials de la comunicació.
Molts nens amb síndrome d’Asperger són capaços d’adaptar-se a l’aprenentatge en un entorn escolar ordinari. Amb el suport i l’estímul adequats, poden avançar bé i seguir estudis superiors i opcions laborals.
Nota:
El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), cinquena edició (DSM-5), ja no inclou el trastorn d’Asperger com a diagnòstic separat, i l’ha homogeneïtzat sota el trastorn de l’espectre autista, amb mesures de gravetat dins del diagnòstic més ampli.
Com s’entén a les persones amb diferents graus d’autisme?
L’autisme es coneix com una condició de l’espectre. No hi ha dues persones diagnosticades amb autisme iguals. Poden diferir en la interacció de 2 dimensions clau:
- Gravetat de l’autisme
- Capacitat intel·lectual
Qualsevol persona amb autisme pot tenir diferents graus d’autisme i capacitats intel·lectuals. Això ens ajuda a entendre que pot existir qualsevol combinació. I no hem de fer suposicions que un autisme elevat sempre implica poca capacitat o viceversa.
Tota persona amb autisme ha de ser entesa perquè puguem trobar la millor manera de donar-li suport i ajudar-la a adaptar-se millor a la comunitat.
Hi ha una cura per a l’autisme? El meu fill sortirà de l’autisme?
L’autisme és una condició del desenvolupament de tota la vida. Actualment no hi ha una “cura” coneguda per a l’autisme. Els nens no “superen” l’autisme, però els símptomes poden disminuir amb la intervenció. La intervenció i la formació estructurades ajudaran les persones a adquirir habilitats, però no a curar el trastorn. Hi ha un ampli conjunt d’investigacions per donar suport al coneixement que els nens petits experimenten millores significatives quan s’inicia la intervenció a l’edat més primerenca possible.
La corba d’aprenentatge de l’infant amb autisme és diferent de la dels seus companys. Els nens sovint requereixen instrucció i pràctica explícita de les habilitats bàsiques que falten en l’autisme en les àrees d’interacció social, comunicació, autoregulació i habilitats organitzatives per ser aprenents més independents.