La neurodiversitat enriqueix la nostra societat amb un pluralisme neurològic.
La neurodiversitat crea una perspectiva plural per apropar-se a persones que no s’ajusten al patró neurotípic. Enriqueix la nostra societat. Què és la neurodiversitat?
Què és la neurodiversitat?
La neurodiversitat descriu un concepte que expressa el fet que hi ha una varietat de plànols neurològics, i que la dislèxia, la dispràxia, el TDAH o el trastorn de l’espectre autista (TEA) no són malalties, sinó que milloren la nostra societat amb un pluralisme neurològic. Es tracta principalment d’emfatitzar les característiques positives, i de considerar les diferències genètiques, així com el gènere, l’orientació sexual o l’ètnia com a enriquiment.
Durant molt de temps només ens vam centrar en avaluar els dèficits com a limitacions i problemes, sense reconèixer i valorar el potencial de les persones afectades. En un món de neurotips, la neurodiversitat obre noves possibilitats cap a la normalitat i la inclusió.
Cada cop hi ha més empreses interessades en aquest col·lectiu, perquè també hi ha llocs de treball on ser “diferent” és un avantatge. Més endavant analitzarem aquest tema amb més detall.
El terme neurodiversitat va ser encunyat l’any 1990 per Judy Singer, una sociòloga amb autisme i mare d’un nen a l’espectre de l’autisme.
Per què la neurodiversitat?
La neurodiversitat fa referència a la diversitat del neurodesenvolupament, desviacions de la norma neurobiològica, però identificada no com un trastorn sinó com a part de la realitat plural. Moltes persones aprenen de manera diferent, pensen i es comporten d’una manera diferent, la qual cosa enriqueix la nostra vida i fomenta les idees creatives.
La sociòloga australiana Judy Singer va encunyar el terme neurodiversitat a la dècada de 1990, per donar veu i confiança neurològica a les persones que són “diferents”, en lloc de veure’ls com a malalts o discapacitats. Tant ella com el seu fill estan en l’espectre de l’autisme.
Diversos autors atribueixen el terme neurodiversitat al defensor de l’autisme Jim Sinclair, que va cridar l’atenció generalitzada amb el seu moviment Don’t Mourn For Us. Poc temps després, el New York Time va publicar un article sobre el pluralisme neurològic per integrar persones amb Asperger, problemes de coordinació, discapacitats de llenguatge o d’aprenentatge, etc.
Finalment, el concepte de neurodiversitat es va estendre als pacients amb problemes de salut mental, com el trastorn obsessiu-compulsiu, la bipolaritat, l’esquizofrènia, etc.
El cervell una mica diferent
La neurodiversitat defensa que les diferències neurològiques en persones amb autisme, hiperactivitat o dificultats d’aprenentatge no són patològiques. Tenir un cervell que processa la realitat d’una altra manera no és una cosa negativa, sinó una manera alternativa de mirar i interpretar el món. Es tracta de respecte, comprensió i inclusió.
Aquesta idea va ser la base del moviment activista sorgit als anys noranta, i tenia una finalitat molt concreta. El seu objectiu era provocar un canvi en l’educació. Es tractava de prevenir l’estigma dels nens amb problemes de neurodesenvolupament per tal de crear una escola més inclusiva.
En aquest context, és important oferir a aquests infants el suport necessari perquè puguin participar en la societat com tothom. Llibres com The Power of Neurodiversity: Unleashing the Advantages of Your Differently Wired Brain, de l’autor Thomas Armstrong, han estat molt enriquidors per a aquest moviment.
No cal “curar” persones amb diferents cervells, cal promoure el seu benestar i inclusió
També hi ha una altra idea que defineix la neurodiversitat. Les persones amb autisme, trastorns de coordinació del desenvolupament, dislèxia o altres diferències, no esperen curar-se. Saben que han de conviure amb la seva pròpia realitat neurològica. Tanmateix, és important que desenvolupin autoconfiança i siguin resilients des de petits.
Diferències sí, discapacitats no. Aquest és el lema de la neurodiversitat. Accepta que hi ha persones amb peculiaritats neurològiques i que cal maximitzar les seves capacitats i el seu benestar emocional.
Neurodiversitat en el lloc de treball
Ja hem assenyalat breument que cada cop són més les empreses que prenen consciència que la neurodiversitat és important en l’àmbit laboral i que les persones que pensen diferent obren noves oportunitats i fomenten la creativitat. En diferents professions és avantatjós pensar diferent. Els patrons de pensament no neurotípics poden ser molt valuosos per a les empreses.
Un exemple. Hi ha organitzacions d’intel·ligència artificial o de ciència de dades que necessiten treballadors qualificats per detectar patrons. Aquí és on algunes persones a l’espectre autista són de gran ajuda.
Així mateix, figures com David Joseph, CEO de LA Universal Music UK, una de les discogràfiques més grans del Regne Unit, donen feina a moltes persones amb neurodiversitat a les seves empreses, perquè solen ser molt creatives.
La polèmica al voltant d’aquest concepte
La neurodiversitat també s’enfronta a crítiques. Tot i que crea una nova perspectiva per comprendre i integrar millor les persones amb trastorns específics i realitats neurològiques, és pràcticament impossible encapsular mons tan diversos i complexos en un sol terme.
Les persones autistes poden ser molt diferents, ja que hi ha moltes gradacions diferents dins d’aquest espectre. Alguns d’aquests són molt limitants. Per tant, podem parlar de diferències, però no hem d’oblidar que també hi ha discapacitats que requereixen una atenció especial, recursos i professionals especialitzats.
Per tant, estem obligats a reconèixer tant les diferències com les discapacitats, perquè és l’única manera que els afectats rebin formació, acompanyament o oportunitats professionals més adaptades a les seves necessitats. Al mateix temps, com a pares, professors i societat, hem de defensar la neurodiversitat perquè sabem que hi ha diferents realitats neurològiques. Entendre’ls i ajudar-los, tenint en compte les seves necessitats específiques, és la nostra missió per promoure el benestar, l’autoconsciència neurològica i la integració.
Bibliografia
Totes les fonts citades han estat revisades pel nostre equip per garantir la seva qualitat, fiabilitat, actualitat i validesa. La bibliografia d’aquest article s’ha considerat fiable i acadèmica o científicament precisa.
Armstrong, Thomas (2010). Neurodiversity: Discovering the Extraordinary Gifts of Autism, ADHD, Dyslexia, and Other Brain Differences. Boston: Da Capo Lifelong. p. 288
Armstrong, Thomas (2012). Neurodiversity in the Classroom: Strength-Based Strategies to Help Students with Special Needs Succeed in School and Life. Alexandria, VA: Association for Supervision & Curriculum Development. p. 188
Reitman, Harold (2015). Aspertools: The Practical Guide for Understanding and Embracing Asperger’s, Autism Spectrum Disorders, and Neurodiversity. Deerfield Beach, FL: HCI Books. p. 240
Llegit a: